Frederic Soler "Pitarra"
Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller o Miguel Fernández de Soto (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Fill d'un fuster del barri de la Ribera de Barcelona, va quedar orfe de mare als tres anys. Als nou, orfe també de pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle, Carles Hubert, propietari d'una rellotgeria al barri Gòtic barceloní. Soler va deixar l'escola als catorze anys per fer-se càrrec de la botiga després de la mort del seu oncle i va compaginar el treball de rellotger amb la seva afició pel teatre. Als quinze anys va debutar com a actor en una companyia d'afeccionats, i s'anà fent popular en els cercles artístics com a actor, còmic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La seguí Don Jaume el Conqueridor, escrita aquest mateix any, paròdia d'una obra en castellà d'Antoni Altadill. Va ser llavors quan va començar a utilitzar el pseudònim que el va fer famós, Serafí Pitarra. A la rebotiga de la rellotgeria van començar a fer-se reunions informals de joves escriptors i artistes de l'època. Entre ells es trobaven Anselm Clavé i Valentí Almirall.
José Zorrilla, gran amic de Pitarra, va fixar-hi la seva residència durant quatre anys.
La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser L'esquella de la Torratxa, gatada amb música de Joan Sariols. Amb aquesta estrena, el 24 de febrer de 1864 al teatre Odeon de la ciutat comtal, es van iniciar les representacions teatrals en català. L'obra, paròdia del drama històric "La Campana de la Almudaina" de Joan Palou i Coll, va aconseguir un èxit rotund, que va fer que la Llibreria Espanyola publiqués una col·lecció amb sis de les obres de Soler sota el títol de Singlots poètics.L'esquella de la Torratxa i cinc obres més del mateix Soler, totes sota el pseudònim de Serafí Pitarra i en una llengua que es denomina "el català que ara es parla", el català del carrer, per oposició al català encarcarat i arqueològic que pretenien recuperar els poetes dels Jocs Florals.
La primera etapa de l'obra dramàtica de Soler es caracteritza per la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments de l'època. A aquest període pertanyen obres com La pau d'Espanya (1860), en la qual ironitza sobre la campanya del general Prim a l'Àfrica, o El castell del tres dragons (1865), en la qual, mitjançant la paròdia, s'intenta desmitificar la figura clàssica de l'heroi. Era clar que el públic responia i que calia aprofitar aquell èxit comercial. Per l'octubre d'aquell mateix any, el teatre Odeon anunciava la formació d'una secció catalana: una companyia creada expressament per representar les obres en català, Secció La Gata.
El 1865 es va traslladar al teatre Romea, on va crear una companyia especialitzada en obres en català: la Secció Catalana. Gràcies a l'èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d'aquest teatre. Aquí es va estrenar el 3 d'octubre de 1867 La rosa blanca, una altra de les seves obres d'èxit.
La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el 1866, amb l'estrena de l'obra Les joies de la Roser. Durant aquest període, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la Restauració; aquesta postura queda palesa en l'obra El sagristà de Sant Roc (1863).
A més de la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. El 1882 va ser l'encarregat de presidir els Jocs Florals. Va publicar diversos volums de poesia, com Nits de Lluna, el 1886.
Les pressions de la crítica tornaven a fer efecte en un ànim tan sensible com el de Soler. El camí que abandonava aquest cop, però, hauria pogut suposar per al nostre teatre l'adopció de la comèdia sociològica de tall realista, en voga als països veïns, i una renovació teatral, que, malauradament, hagué d'esperar encara uns anys, mentre Soler tornava a les formes del tot caducades del drama històric i s'extraviava per les vies de drames místics com Judes (1889), que li portaren més deshonor que alegries. Frederic Soler va morir d'un atac de cor el 4 de juliol de 1895, amargat i sentint-se postergat per les noves tendències dramàtiques, quan encara no havia complert cinquanta-sis anys.
El 1907, gràcies a una subscripció popular, es va inaugurar a la Rambla de Barcelona un monument en honor seu realitzat per l'escultor Agustí Querol.
Obres satíriques i paròdiques de joventut:
1856
- Per un casament, sàtira escrita a l'edat de 17 anys.
- Don Jaume el Conqueridor, "sàtira implacable dels drames històrics, amb un llenguatge vulgar i atrevit, assolí un gran èxit." Fou representada en "cercles estrictament privats", pel seu contingut vulgar i satíric. [2]
- L'engendrament de Don Jaume, la continuació de l'anterior obra, tot i que menys reeixida.
- Les temptacions de Sant Antoni, "sàtira procaç". [3]
1864
- La botifarra de la llibertat
- Les Píndoles de Holloway, o la pau d'Espanya, totes dues criticant el triomfalisme que provocà entre la burgesia la Guerra d'Àfrica (1859-1860) i parodiant l'obra de Ferrer i Fernández, entusiasta de la guerra. [4]
- Liceistes i cruzados, que "atacava els partidaris del Liceu i els del Principal, i, per tant, dos sectors ben concrets de la societat barcelonesa." [5]
Obres representades públicament:
1864
- L'esquella de la torratxa. Música de Joan Sariols. Estrenada al Teatre Odeon de Barcelona. Havia estat estrenada privadament i era una paròdia de la Campana de la Almudaina. Forma part del cicle dels "Singlots poètics" o "gatades".
- El punt de les dones. Llibret de Frederic Soler i Hubert. Estrenada al Teatre de l'Odeon de Barcelona el 22 de desembre de 1864.
- Lo cantador, escrit en col·laboració amb "Pau Bunyegas" (Conrad Roure), parodiant El Trovador (1836), d'Antonio García Gutiérrez. [4]
1866
- Les joies de la Roser. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona, el 6 d'abril de 1866.
- O rei o res!. Drama històric en 3 actes i en vers català. Estrenat al Teatre de Varietats de Barcelona, el 30 de juliol de 1866.
1867
- La rosa blanca, estrenada el 3 d'octubre de 1867.
1868
- La sabateta al balcó, estrenada al teatre de l'Odèon, el 10 de febrer de 1868.
- Les francesilles, estrenada al teatre Romea, el 8 d'octubre de 1868.
- L'últim rei de Magnòlia, estrenada al teatre Romea, l'1 de desembre de 1868.
1869
- Les papallones, estrenada al teatre Romea, 9 de març de 1869.
- Les heures del mas, estrenada al teatre Romea, el 2 d'abril de 1869.
- Els pescadors de Sant Pol, amb música de Josep Teodor Vilar. Estrenada al Teatre del Tívoli, el 15 d'abril de 1869.
- El rovell de l'ou, estrenada al teatre Romea, el 20 d'abril de 1869.
- Si us plau per força, estrenada al teatre Romea, el 26 d'abril de 1869.
- La bala de vidre, estrenada al teatre Romea, el 7 setembre de 1869.
- Els càntirs de Vilafranca, estrenada al Teatre Romea, el 12 de novembre de 1869.
1870
- El collaret de perles, estrenada al teatre Romea, el 24 de març de 1870.
- Els egoistes, estrenada al teatre Romea, el 15 de desembre de 1870.
1871
- Un ciri trencat, estrenada al teatre Romea, el 23 de gener de 1871.
- El vicari d'Olot. Comèdia en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea, el 28 de setembre de 1871.
- Cafè i copa. Comèdia en 1 acte i en vers. Estrenada al Teatre Romea, el 17 d'octubre de 1871.
1872
- L'àngel de la guarda.
- La dida.
1874
- El ferrer de tall. Drama en 3 actes i en vers. Estrenat al teatre Romea, el 16 d'abril de 1874.
1875
- El jardí del general, estrenada al teatre Romea, el 18 novembre de 1875.
1876
- El didot, estrenada al teatre Romea, el 3 de gener de 1876.
- El plor de la madrastra, estrenada al teatre Romea, el 4 d'abril de 1876.
- Cura de moro. Comèdia en 1 acte i en vers. Estrenada al Teatre Català, instal·lat al Teatre Romea, el 7 de desembre de 1876.
1878
- El contramestre, drama en tres actes, estrenat al teatre Romea, el 8 de gener de 1878.
1879
- La mà de l'anglès. Comèdia en 3 actes i en vers, en col·laboració de Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas. Estrenada al Teatre Romea, el 8 de desembre de 1879.
1880
- El forn del rei, drama en 3 actes i en vers. Estrenat al Teatre Romea, el 23 de març de 1880.
- El dir de la gent. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrenada al Teatre Romea, el 9 de novembre de 1880.
1882
- La banda de Bastardia. Estrenada al teatre Romea, el 25 d'abril de 1882.
1883
- El llibre de l'honor, en col·laboració de Manuel Mata i Maneja. Tragèdia en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea, el 2 d'octubre de 1883.
1884
- El trinc d'or. Comèdia en 4 actes. Estrenada al teatre Romea, el 21 d'octubre de 1884.
1885
- Sota terra, estrenada al teatre Romea, el 29 de gener de 1885.
- La ratlla dreta, en col·laboració amb Josep Martí Folguera, estrenada al teatre Romea, el 15 d'octubre de 1885.
1886
- O rei o res, estrenada al teatre Romea, el 22 de febrer de 1886.
- El pubill, estrenada al teatre Romea, el 15 d'abril de 1886.
- El rústic Bertoldo, en col·laboració de Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea, el 2 de maig de 1886.
- El lliri d'aigua, balada en tres actes. Estrenada al teatre Romea, el 21 de maig de 1886.
- L'hereuet, o la desbancada, estrenada al teatre Romea, el 7 d'octubre de 1886.
1887
- Batalla de reines, estrenada al teatre Romea, el 25 de gener de 1887.
- La vivor de l'estornell, estrenada al teatre Romea, l'1 de març de 1887.
- 100.000 duros, en col·laboració amb Josep Martí Folguera, estrenada al teatre Romea el 31 de març de 1887.
- Bertoldino, en col·laboració de Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas. Estrenada al Teatre Romea, el 8 de maig de 1887.
- La bruixa, estrenada al teatre Romea, l'11 d'octubre de 1887.
- La pena de mort, en col·laboració amb Josep Martí Folguera, estrenada al teatre Romea, el 29 de novembre de 1887.
1889
- Judas de Keriot
- El monjo negre
- La carta de navegar
1890
- El teatre per dins
- La dona i la ballarina
1891
- La rondalla de l'infern
- El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga
1892
- L'infern a casa. estrenada al Teatre Romea, l'11 de novembre de 1892.